Els nostres
valors
Els nostres principis bàsics pels quals es regeixen els nostres grups casolans i que ens ajuden a saber com hem d’afrontar cada situació son els següents:
L’evangeli és la bona noticia que Déu ha decidit enfrontar el mal i la injustícia que ens afecta a totes les persones i que fa que les nostres vides es tornin pobres i irrellevants. Déu ha decidit donar-nos vida al preu d’enviar Jesús, el Fill de Déu. Déu ha pres la nostra mort i ens ha donat la seva vida, la vida eterna. Això és l’evangeli. Aquest evangeli el fem nostre quan posem tota la confiança en el que Déu ha fet, en lloc de en els nostres propis esforços.
Concentrar-nos en l’evangeli ens allunya de la religiositat, ja que el que Déu vol és que l’estimem, que establim una relació amb Ell, en comptes de buscar el compliment d’una sèrie de deures litúrgics.
EVANGELI
COMUNITAT
L’experiència cristiana no és una experiència de soledat, si no una experiència de comunitat. La vida de la comunitat ha d’interpretar i mostrar la realitat del missatge de l’evangeli.
A la comunitat es manifesta el poder de Déu per sanar-nos de les ferides que tots portem i és el lloc on rebre a les persones que busquen a Jesús per tal que trobin recolzament personal i respostes a les seves preguntes. La comunitat ha d’actuar com a comunitat, ha d’acompanyar en els moments claus de la vida i ser un antídot a l’esperit individualista i consumista que deixa un llarg rastre de buidor.
La solidaritat, no es manifesta només amb els de dins, si no que desborda els marges i envaeix qualsevol espai de la societat on l’aïllament i l’exclusió es manifesta.
FE
La fe no es limita a interpretar els aspectes espirituals o religiosos, on hi ha dos mons, el real del dia a dia i un parèntesi d’espiritualitat pels diumenges. Rebutgem la separació entre el que es considera sagrat i el que es considera secular.
Els primers cristians ho afirmaven així: “Jesús és el Senyor”. Amb aquesta afirmació proclamaven que tot pertany a Déu, que no hi ha cap mil·límetre de l’univers on Ell no sigui Déu. Per això no renunciem a transformar cap àrea de la societat amb el poder de l’evangeli.
Volem transformar aquells aspectes de la cultura que afecten negativament la persona, volem incidir en totes les àrees on el mal ha deixat el seu rastre, volem ser un ferment per canviar cada poble on siguem amb el bé, volem explicar l’evangeli en termes comprensius per la nostra cultura, volem tenir un esperit humil per aprendre d’altres que també lluiten pel bé.
ESGLÉSIA
Els nostres pobles del Maresme són cada cop més un reflex d'un món globalitzat. La cultura catalana és essencialment integradora.
Fa més de dos mil anys que un seguit d’ètnies han passat per la nostra terra trobant un lloc d’acollida. Per naturalesa l’església és la comunitat més plural de la terra, un dels pocs llocs on gent de totes les cultures, de totes les edats, de totes les condicions socials es troben i es senten part de la mateixa família. Per això, acollim sense mirar d’on vens, encara que l’idioma vehicular sigui el del lloc d’acollida, el català, tots els altres són també idioma de l’església.
Ens sentim part de l’església universal.
La comunitat de fe com un esdeveniment setmanal no té sentit, no reflexa la voluntat de Déu, no acompleix els objectius del disseny de Déu. L’església no va ser concebuda com un espectacle, sinó com un reflex de la relació que Déu volia tenir amb els seus amics.
El llenguatge bíblic per l’església és un llenguatge de família i és millor viscut en grups petits on les persones no es perdin ni passin sovint desapercebudes. Per un altre costat creiem que tots els cristians d’una població formen l’església de la ciutat o del poble. Per això l’església ha de créixer petita i gran a la vegada. Volem ser prou petits per tal que la vida de família es doni, que les persones de totes les edats puguin créixer en el seu seguiment de Crist, volem ser prou grans com per causar un impacte a la cultura del poble.
En el nostre ADN està la multiplicació d’aquests grups petits a les cases. Això no és una activitat, si no un moviment, la forma natural, quelcom tan senzill com la respiració de la comunitat. Creiem en ser petits i grans a la vegada.